Increible. Tots estem sorpresos per la quantitat de xinos (així els diem, peró també son de Singapur, Taiwan i altres païssos que no sé ni com s’escriuen) i per lo molt que treballen. Cada dia, quan arribe al laboratori, entre les nou i mitja i les deu, ja estan ahí. I quan me’n vaig a les cinc, continuen ahí.
Això és fort, però hi ha més. Un parell de dies he hagut de quedar-me fins les nou currant, el divendres tenia una presentació i me tocà fer hores extra. A les set els xinos se’n van. Però a les uit i mitja tornen de sopar per a seguir currant!
Això era el que sabia fins fa poc. Hui he hagut de tornar al laboratori a acabar una cosa i ficar a correr una simulació. Després de tot, la simulació tardará més d’una setmana, i és la meua excusa per a pendre’m dos de vacances! He vingut a la una i algo, i el laboratori estava buit. “Després de tot, els caps de setmana descansen…”. Res més lluny de la realitat. Des de les dos estic acompanyat per cinc treballadors projectistes asiàtics. Simplement havien parat per dinar 
