Canvi de casa

Ja fa una setmana que m’he canviat de casa. Ja ho vaig mig anunciar a l’article sobre Escher.

He passat d’estar en el suburbi on viuen els immigrants i els “international students” al centre de Delft. De viure en un militar rumano a vieure en quatre neerlandesos. De pagar una fortuna a pagar un preu raonable (en la diferència quasi me pague el menjar d’un mes! ja escriuré sobre DuWo, ja…). D’un piso mig aseat i mig net a una casa vella i bruta (”So, do you have cleaning turns or something like that?” “No, we just clean when we think that this is a complete mess” “And we don’t use to think that!”). D’una habitació més bé menuda a una enorme, en sofà i tot. Dit d’una altra manera, molts canvis. Però en realitat no tants, seguixc estant en un lloc que no és ma casa.

Fotos interessants d’aquesta casa encara no he fet. Però sí que tinc les que va fer Xesc (el francés-malloquí!) de la mudança. Encara sort que m’ajudaren ell i la mallorquina, Maria. Mai saps quantes coses pots acumular fins que no vius prou de temps lluny de casa. Vaig arribar ací en 20.5 kilos a la maleta, una motxila plena de coses i la maleta del portàtil. I després d’alguns viatges, ajudat per Maria (la meua, no la mallorquina ), encara en quedaven un munt.

Casoles, menjar, roba, trastos i molts papers dels que m’agrada anar agafant per ahí. Dins de dos carros de l’Albert Heijn fent el camí Poptahof-Centrum. Això sí, pel carril bici, que mai se sap.

Una pregunta per acabar: alguna volta heu intentat que un carro que conté la mitat de les vostres coses i que es desvia cap a l’esquerra no caiga al canal que està a l’esquerra?