He buidat la memòria de la cà mara… II

He reciclat el títol, però és que es cert. Totes les fotos que he fet des del 15 d’agost estaven ahí, no són moltes, però espere que alguna agrade

• El vigilant del Temple de Debod, a Madrid, i al fons edificis de la Plaça d’Espanya. Una imatge d’un lloc que pocs sabem que existix, però ahí està, i és prou popular per a fer una volta. És un temple regalat per Egipte a Espanya a canvi de l’ajuda que donaren per a fer la presa d’Asuan, el règim franquista el va ficar on estagué el Cuartel de la Montaña. Vamos, com una placa commemorativa o un pin, però en faraònic!
• Diuen que quan fas una presentació tècnica davant gent que no és tècnica, el millor és començar en un símil per explicar la idea principal. I m’he enterat de que a HP Espanya els símils els fan en jarres de cervesa .
• També diuen que Russafa és el barri de moda de València. És de veres que han obert molts llocs “modernillos”: restaurants en cuina de fussió (siga això el que siga), llocs de decoració i bars on pendre algo mentres estàs a un silló. Però ara el que cal és que es restauren totes les finques de l’Eixample, algunes ja ho estan i són realment boniques. Altres estan començant…
• M’agrada fer fotos, però ni sé ni tinc una càmara “bona” Aixina que intente fer coses com les que conta Railowsky, i m’ix això: la lluna des del balcó!
• Plaça Major de Madrid, 16 de desembre. Hi ha un mercadet de Nadal, i “cientos de miles de millones de personas”. I entre ells, molta gent, abans respectable, que perd tota la credibilitat només gastant-se uns euros: és necessari que duguen peluques i cuernos?!? Són les peluques de colors una nova tradició? És un grup que boicoteja el Nadal? Ves a saber…

FAVORABLE: ir. Korrey

“Es l’última volta que veus la finca des d’ací”

Sinterklaas

Hui se m’ha ocurrit fer-li una ullada a la TUDelta, la revista de la TUDelft, la universitat on vaig fer el projecte. És en neerlandés, però tenen una secció en anglés on solen comentar costums o curiositats de la gent d’allí. Aquesta setmana parlaven de Sinterklaas, que ací podem vore com es va deixar caure per Delft fa uns dies.

Resulta que als Països Baixos i a la Bélgica flamenca el típic Pare Noel (Noël… qué francesos que som!) és un poc diferent, i es celebra en altres dates: als Països Baixos és el cinc de desembre, mentre que a Flandes és el dia sis… Apart s’això i del nom, Sinterklaas per Sant Nicolau, hi ha més diferències. Sinterclaas va en el seu cavall, Schimmel (una raça de cavalls, traduït, moho). A més resulta que té un ajudant, Zwarte Piet: Pere el Negre, que li porta el sac dels regals. Però això només és el principi dels despropòsits .

Resulta que el tipo de la barba blanca i el seu asalariat viuen a Espanya, i vviatgen al nord en un vaixell de vapor. Els regals els dona Sinterklaas deixant-los caure per l’eixumenera, i igual que els Reis Mags ací, també duu caramelets i dolços típics de l’època: gominoles, lletres de xocolate i figuretes de massapà.

I als xiquets que s’han portat mal, els duen carbó? No! Supose que se l’han gastat tot en alimentar el vaixell de vapor, sinó no sé a sant de què van en un transport tan peculiar… Als xiquets que no han segut bons els espera un final molt, molt pitjor: Zwarte Piet els fica a un sac per a endur-se’ls a Espanya!!! Ara resulta que l’home del sac no només existeix sinó que a més és l’empleat negre de Santa Claus!!

A més, resulta que Sinterklaas és el patró de Nova Àmsterdam, Nova York pels amics .

Els curiosos podeu llegir més coses sobre Sinterklaas a la wikipèdia: en neerlandés, en català, en anglés, però no en castellà, tot i que a l’entrada de Santa Claus s’explica d’on vé i l’evolució d’aquesta icona del consumisme. I tot, absolutament tot sobre Sinterklaas a Hello Sinterklaasje!.

Per cert, si torneu a mirar l’entrada on contava Koninginnedag voreu una foto que jo titulava “El Papa”. Pel bastonet que duu i tal, en realitat de Papa hi havia poc, era Sinterklaas!!