Bicicletes a València

Siga pel bon temps que hem tingut aquesta tardor, siga perque la gasolina cada volta és més i més cara, el cas és que es veuen prou bicicletes pels carrers.

Jo m’he donat compte en la Universitat Politècnica. Ja fa temps ficaren ganxos d’ixos per nugar les bicicletes, i normalment hi havia una o dos, si no és que estaven agafant pols… I ara pareix que falten llocs per les bicis!

Per supost que el temps i lo plana que és València ajuden, no així la pròpia ciutat. Pocs llocs on deixar la bici, o cap. De fet, si havera d’aparcar una bici prop de casa, no sabria on, a més de que no podria lligar-la a res: farà un parell d’anys que una ordenança municipal prohibix lligar motos o bicis a les faroles, arbres, bancs i demés.

Però no només és això, és que no hi ha per on anar. Cal ser un suïcida per anar per la calçada junt en els cotxes! Està l’anomenat carril bici, però no pot funcionar bé de la manera que està fet. En primer lloc perque no hi ha separació física dels peatons, de manera que aquestos l’invadixen constantment perque troben que no és més que una tonteria, vorera pintada de roig. I a més, no hi ha una xarxa de carril bici suficientment connectada, només s’ha ficat allà on la vorera és gran i s’ha fet obra recentment. Cada volta hi ha més carril bici, sí, però sense planificació alguna.

En el fondo, el que cal és un canvi de mentalitat, deixar de pensar primer en els cotxes a l’hora de millorar la ciutat. Recorde que fa molt de temps l’ajuntament plantejà tancar el centre al tràfic, i tot el món es dugué les mans al cap. Resultat: no és va fer, pareix que la circulació per la plaça de l’ajuntament és imprescindible per no augmentar el caos circulatori. Perdèrem una bona oportunitat de començar a fer de València una ciutat agradable.