Bicicletes a València

Siga pel bon temps que hem tingut aquesta tardor, siga perque la gasolina cada volta és més i més cara, el cas és que es veuen prou bicicletes pels carrers.

Jo m’he donat compte en la Universitat Politècnica. Ja fa temps ficaren ganxos d’ixos per nugar les bicicletes, i normalment hi havia una o dos, si no és que estaven agafant pols… I ara pareix que falten llocs per les bicis!

Per supost que el temps i lo plana que és València ajuden, no així la pròpia ciutat. Pocs llocs on deixar la bici, o cap. De fet, si havera d’aparcar una bici prop de casa, no sabria on, a més de que no podria lligar-la a res: farà un parell d’anys que una ordenança municipal prohibix lligar motos o bicis a les faroles, arbres, bancs i demés.

Però no només és això, és que no hi ha per on anar. Cal ser un suïcida per anar per la calçada junt en els cotxes! Està l’anomenat carril bici, però no pot funcionar bé de la manera que està fet. En primer lloc perque no hi ha separació física dels peatons, de manera que aquestos l’invadixen constantment perque troben que no és més que una tonteria, vorera pintada de roig. I a més, no hi ha una xarxa de carril bici suficientment connectada, només s’ha ficat allà on la vorera és gran i s’ha fet obra recentment. Cada volta hi ha més carril bici, sí, però sense planificació alguna.

En el fondo, el que cal és un canvi de mentalitat, deixar de pensar primer en els cotxes a l’hora de millorar la ciutat. Recorde que fa molt de temps l’ajuntament plantejà tancar el centre al tràfic, i tot el món es dugué les mans al cap. Resultat: no és va fer, pareix que la circulació per la plaça de l’ajuntament és imprescindible per no augmentar el caos circulatori. Perdèrem una bona oportunitat de començar a fer de València una ciutat agradable.

Papsouwswlaan 8-204

Anit, no recorde exactament per què, ixí en la conversa. És la foto panoràmica de Delft, que hauria d’haver ficat abans al blog. La vaig fer cinc dies després d’arribar, vaig vore que fea bon dia i vaig pujar a l’últim pis de l’edifici on vivia, el Reiger, a l’àrea Poptahof.

He de buscar les que vaig fer al terrat de l’altra casa i juntar-les.

He buidat la memòria de la càmara… II

He reciclat el títol, però és que es cert. Totes les fotos que he fet des del 15 d’agost estaven ahí, no són moltes, però espere que alguna agrade

• El vigilant del Temple de Debod, a Madrid, i al fons edificis de la Plaça d’Espanya. Una imatge d’un lloc que pocs sabem que existix, però ahí està, i és prou popular per a fer una volta. És un temple regalat per Egipte a Espanya a canvi de l’ajuda que donaren per a fer la presa d’Asuan, el règim franquista el va ficar on estagué el Cuartel de la Montaña. Vamos, com una placa commemorativa o un pin, però en faraònic!
• Diuen que quan fas una presentació tècnica davant gent que no és tècnica, el millor és començar en un símil per explicar la idea principal. I m’he enterat de que a HP Espanya els símils els fan en jarres de cervesa .
• També diuen que Russafa és el barri de moda de València. És de veres que han obert molts llocs “modernillos”: restaurants en cuina de fussió (siga això el que siga), llocs de decoració i bars on pendre algo mentres estàs a un silló. Però ara el que cal és que es restauren totes les finques de l’Eixample, algunes ja ho estan i són realment boniques. Altres estan començant…
• M’agrada fer fotos, però ni sé ni tinc una càmara “bona” Aixina que intente fer coses com les que conta Railowsky, i m’ix això: la lluna des del balcó!
• Plaça Major de Madrid, 16 de desembre. Hi ha un mercadet de Nadal, i “cientos de miles de millones de personas”. I entre ells, molta gent, abans respectable, que perd tota la credibilitat només gastant-se uns euros: és necessari que duguen peluques i cuernos?!? Són les peluques de colors una nova tradició? És un grup que boicoteja el Nadal? Ves a saber…

A tot açò…

…no vos havia ensenyat el portal de ma casa, veritat?

Com a curiositat, Vermeer visqué en aquest mateix carrer, encara que no ho parega

Atenció, pregunta: què falta?

Què falta en aquesta escena urbana?

Un paquet de stroopwafels a qui ho encerte!

Quin pais III

Sí, quin pais aquest, on passem de quinze a trenta graus en un dia, i on els estudiants tenen màscares antigas a les seves habitacions.

Canvi de casa

Ja fa una setmana que m’he canviat de casa. Ja ho vaig mig anunciar a l’article sobre Escher.

He passat d’estar en el suburbi on viuen els immigrants i els “international students” al centre de Delft. De viure en un militar rumano a vieure en quatre neerlandesos. De pagar una fortuna a pagar un preu raonable (en la diferència quasi me pague el menjar d’un mes! ja escriuré sobre DuWo, ja…). D’un piso mig aseat i mig net a una casa vella i bruta (“So, do you have cleaning turns or something like that?” “No, we just clean when we think that this is a complete mess” “And we don’t use to think that!”). D’una habitació més bé menuda a una enorme, en sofà i tot. Dit d’una altra manera, molts canvis. Però en realitat no tants, seguixc estant en un lloc que no és ma casa.

Fotos interessants d’aquesta casa encara no he fet. Però sí que tinc les que va fer Xesc (el francés-malloquí!) de la mudança. Encara sort que m’ajudaren ell i la mallorquina, Maria. Mai saps quantes coses pots acumular fins que no vius prou de temps lluny de casa. Vaig arribar ací en 20.5 kilos a la maleta, una motxila plena de coses i la maleta del portàtil. I després d’alguns viatges, ajudat per Maria (la meua, no la mallorquina ), encara en quedaven un munt.

Casoles, menjar, roba, trastos i molts papers dels que m’agrada anar agafant per ahí. Dins de dos carros de l’Albert Heijn fent el camí Poptahof-Centrum. Això sí, pel carril bici, que mai se sap.

Una pregunta per acabar: alguna volta heu intentat que un carro que conté la mitat de les vostres coses i que es desvia cap a l’esquerra no caiga al canal que està a l’esquerra?