Pendent

No està mal, nou dies sense connectar-se a Internet ni res al final dona els seus fructes:

He de dir que la majoria són enviaments automàtics de Bookcrossing… però així i tot tres-cents i pico correus són una babaritat!

I apart d’això un munt d’entrades per llegir en Bloglines, i els correus del treball (arj).

Real men don’t visit boomerang.nl

Buscant cartells per penjar a casa, vaig trobar les auténtiques postals holandeses. I hui se m’ha ocurrit mirar la pàgina web: boomerang.nl. Ve a ser el que postalfree ací, però sense propaganda i en més gràcia

Es poden vore els models actuals, i fins i tot comprar-ne/enviar-ne des de la web. Una pena que no tinguen els clàsics: “Real men don’t send postcards!”, “DRUK, DRUK, DRUK”, “Do niet zo GERESERVEERD”…

Que “neva”! Que “neva”!

Ho estaran dient hauran dit al telediaris ara mateix: quin temporal! Duia tota la nit ploguent, però lo d’aquest migdia a València ha segut per a recordar.

Primer ha començat a ploure en força, i aleshores ha començat a pedregar. No res espectacular, però es començava a blanquejar tot:

I no ha parat. Els semàfors s’han tornat bojos (ara roig, ara s’apaguen, ara tots en verd…), i la cosa anava a més:

De manera que no he tingut més remei que ixir a pel diari i, ja que estava, a fer unes fotos :

Ara ja s’ha derretit, sort que no fa tant de fred com per a que la pedra s’haja convertit en plaques de gel. I per fi hi ha policies dirigint el tràfic!

He ficat més fotos de la “nevada” al meu apartat de flickr, està curiós… Això sí, estem llunt del que seria una nevada de veres .

(Ho havera escrit abans, però Xavi m’ha passat la direcció d’un còmic molt recomanable ).

Bicicletes a València

Siga pel bon temps que hem tingut aquesta tardor, siga perque la gasolina cada volta és més i més cara, el cas és que es veuen prou bicicletes pels carrers.

Jo m’he donat compte en la Universitat Politècnica. Ja fa temps ficaren ganxos d’ixos per nugar les bicicletes, i normalment hi havia una o dos, si no és que estaven agafant pols… I ara pareix que falten llocs per les bicis!

Per supost que el temps i lo plana que és València ajuden, no així la pròpia ciutat. Pocs llocs on deixar la bici, o cap. De fet, si havera d’aparcar una bici prop de casa, no sabria on, a més de que no podria lligar-la a res: farà un parell d’anys que una ordenança municipal prohibix lligar motos o bicis a les faroles, arbres, bancs i demés.

Però no només és això, és que no hi ha per on anar. Cal ser un suïcida per anar per la calçada junt en els cotxes! Està l’anomenat carril bici, però no pot funcionar bé de la manera que està fet. En primer lloc perque no hi ha separació física dels peatons, de manera que aquestos l’invadixen constantment perque troben que no és més que una tonteria, vorera pintada de roig. I a més, no hi ha una xarxa de carril bici suficientment connectada, només s’ha ficat allà on la vorera és gran i s’ha fet obra recentment. Cada volta hi ha més carril bici, sí, però sense planificació alguna.

En el fondo, el que cal és un canvi de mentalitat, deixar de pensar primer en els cotxes a l’hora de millorar la ciutat. Recorde que fa molt de temps l’ajuntament plantejà tancar el centre al tràfic, i tot el món es dugué les mans al cap. Resultat: no és va fer, pareix que la circulació per la plaça de l’ajuntament és imprescindible per no augmentar el caos circulatori. Perdèrem una bona oportunitat de començar a fer de València una ciutat agradable.

Papsouwswlaan 8-204

Anit, no recorde exactament per què, ixí en la conversa. És la foto panoràmica de Delft, que hauria d’haver ficat abans al blog. La vaig fer cinc dies després d’arribar, vaig vore que fea bon dia i vaig pujar a l’últim pis de l’edifici on vivia, el Reiger, a l’àrea Poptahof.

He de buscar les que vaig fer al terrat de l’altra casa i juntar-les.

Sinterklaas

Hui se m’ha ocurrit fer-li una ullada a la TUDelta, la revista de la TUDelft, la universitat on vaig fer el projecte. És en neerlandés, però tenen una secció en anglés on solen comentar costums o curiositats de la gent d’allí. Aquesta setmana parlaven de Sinterklaas, que ací podem vore com es va deixar caure per Delft fa uns dies.

Resulta que als Països Baixos i a la Bélgica flamenca el típic Pare Noel (Noël… qué francesos que som!) és un poc diferent, i es celebra en altres dates: als Països Baixos és el cinc de desembre, mentre que a Flandes és el dia sis… Apart s’això i del nom, Sinterklaas per Sant Nicolau, hi ha més diferències. Sinterclaas va en el seu cavall, Schimmel (una raça de cavalls, traduït, moho). A més resulta que té un ajudant, Zwarte Piet: Pere el Negre, que li porta el sac dels regals. Però això només és el principi dels despropòsits .

Resulta que el tipo de la barba blanca i el seu asalariat viuen a Espanya, i vviatgen al nord en un vaixell de vapor. Els regals els dona Sinterklaas deixant-los caure per l’eixumenera, i igual que els Reis Mags ací, també duu caramelets i dolços típics de l’època: gominoles, lletres de xocolate i figuretes de massapà.

I als xiquets que s’han portat mal, els duen carbó? No! Supose que se l’han gastat tot en alimentar el vaixell de vapor, sinó no sé a sant de què van en un transport tan peculiar… Als xiquets que no han segut bons els espera un final molt, molt pitjor: Zwarte Piet els fica a un sac per a endur-se’ls a Espanya!!! Ara resulta que l’home del sac no només existeix sinó que a més és l’empleat negre de Santa Claus!!

A més, resulta que Sinterklaas és el patró de Nova Àmsterdam, Nova York pels amics .

Els curiosos podeu llegir més coses sobre Sinterklaas a la wikipèdia: en neerlandés, en català, en anglés, però no en castellà, tot i que a l’entrada de Santa Claus s’explica d’on vé i l’evolució d’aquesta icona del consumisme. I tot, absolutament tot sobre Sinterklaas a Hello Sinterklaasje!.

Per cert, si torneu a mirar l’entrada on contava Koninginnedag voreu una foto que jo titulava “El Papa”. Pel bastonet que duu i tal, en realitat de Papa hi havia poc, era Sinterklaas!!

Regale llibre!

Let op! Aanbieding: gratis boek!

Doncs això, que tinc un exemplar de The Da Vinci Code de Dan Brow per a donar. En anglés! És aquesta edició, de segona mà, i estaria bé que qui l’agafara el seguira rulant: a mi me’l donà Xavi, que el va rebre de Xesc, a qui li’l va donar el seu company de pis australià i yonki, Marc. D’on el va traure ell… qui sap!

Si algú el vol, no té més que dir-ho en un comentari o de qualsevol altra manera, i és seu. Això sí, el següent comentari serà el número cent!